No compteu amb els dits
Poema cinematogràfic que partix de la idea de construir un film encadenant una sèrie d'espots, a l'estil de les publicitats que es projectaven als cinemes de l'època.

Nocturno 29
Nocturno 29 comença on ens va deixar No compteu amb els dits: enfront de la pantalla en blanc i la materialitat de la projecció. S'endinsa en profunditat en la futura estructura eisensteiniana dels films de Portabella, que no avancen mitjançant una linealitat narrativa, sinó per una successió de quadres escènics semiautònoms i encadenaments quasi sempre inesperats. Les evocacions d'Antonioni, Bergman o Buñuel ressonen en el film més cruament antiburgés de Portabella.