Portabella fa deambular a Christopher Lee per una Barcelona de somni en una pel·lícula que s'articula sobre dos eixos fonamentals: la indagació sobre els modes de representació cinematogràfics i la imatge crítica de l'Espanya franquista. Muntatge d'atraccions i brechtianisme en dosis fortes, Umbracle es compon de fragments (alguns d'arxiu) que ressonen, més que progressen, per encadenaments insòlits. El film estructuralment més complex i el més profundament polític de Portabella, dotat d'una poesia feroç.