Filmació a partir del rodatge del film El Conde Drácula, de Jesus Franco. Portabella exercix dos tipus de violència sobre la narrativa estàndard: elimina totalment el color i substituïx la banda sonora per un paisatge de col·lisions imatge-so en col·laboració amb Carles Santos. Filmat provocadorament en 16 mm i amb negatiu de so, les tensions entre el blanc i el negre afavorixen l'estrany «materialisme fantasmàtic» d'esta anàlisi reveladora dels mecanismes de construcció de l'il·lusionisme del cinema narratiu dominant, que al mateix temps constituïx una intervenció radical en la institució cinematogràfica espanyola.